Instants Passats

Restaurant

2009-09-14T11:54:00.007+02:00

Poc a poc els restaurants de carreteres han anat perdent afluència de públic, ja que gran part del trànsit ha estat desviat cap a autovies, autopistes o carreteres que no passen vora els nuclis urbans.
En aquesta ocasió, es tracta d'un restaurant amb un parell de salons grans, un aparcament força gran a l'exterior i una bona extensió forestal als voltants.
En general es troba en molt mal estat, inclús amb sostres enfonsats, cosa que indica perquè els seus últims habitants (okupes) ja no usen aquest espai.

Orfenat

2009-08-13T22:51:00.012+02:00

Aquesta petita ciutat, ubicada enmig d'uns bucòlics paratges, va ser destinada a acollir infants orfes entre els anys 1963 i 1977.

Actualment en desús, transmet sensacions oposades, al pensar en aquells petits nens que no fa gaires anys intentaven créixer en aquest indret.
Disposa d'unes escales per accedir als diferents nivells del centre, amb diferents aules, on encara es conserva la pissarra, i uns serveis.
Al peu de les escales un altre edifici feia de dormitori, teatre i cuines per als joves que allà vivien, que inclús disposaven de piscina i parc amb jocs.

Fortalesa

2009-08-04T12:52:00.000+02:00

La construcció d'aquesta fortalesa de planta trapezoïdal es va iniciar al 1893 i es va ubicar en una elevació de 200 metres, des d'on es controlaven perfectament els accessos a la ciutat de Girona pel nord.
Envoltada per un fossat de 660 metres de perímetre té la totalitat de les seves dependències sota la cota màxima del terreny.
Finalitzada la Guerra Civil va ser destinada a centre de recuperació de munició i explosius, us que va exercir fins el 1963, quan va ser definitivament tancada.
Les seves profundes i laberíntiques galeries i els seus obscurs racons angoixen el pensament dels seus visitants i fan que recórrer aquesta fortalesa transmeti unes sensacions especials.

Fàbrica de paper

2009-07-10T16:47:00.012+02:00

Aquesta fàbrica de paper va iniciar la seva producció el 1935, formava part d'una xarxa paperera molt important, no només a Catalunya, sinó a tot l'estat espanyol.
L'any 1983 l'empresa propietària va declarar suspensió de pagaments. Era la fi d'un imperi econòmic, la major suspensió de pagaments de la història recent catalana.
El resultat d'aquesta important davallada econòmica és el que podem observar en les següents fotografies.
Una extensió immensa dedica a la producció de paper que ja no tornarà a funcionar, i a la que el temps, poc a poc, està guanyant la partida.

Masia Sant Cugat

2009-07-07T18:57:00.006+02:00

Per desgràcia el temps també passa per les masies catalanes, i aquest n'és un exemple, molta gent desisteix de manternir-les per l'alt cost que això comporta, i acaben sent abandonades o reformades per usar-les en el turisme rural.
Cada cop es poden trobar més edificis d'aquest estil en runes, o en un avançat estat d'enrocament, com és el cas de la masia del reportatge, que ha hagut de ser apuntalada perquè no s'enfonsi.
Moltes estances eren impracticables, però en les fotografies es pot observar un graner, una cuina, una llar de foc i alguna habitació més.

Estació de Vallcarca

2009-06-26T20:40:00.015+02:00

Vallcarca és una estació de RENFE de la línia de Vilanova que resta en desús, cap tren s'atura ja en aquesta parada situada enmig de les costes del Garraf.

Era usada en altres temps per comunicar la fàbrica de ciment que hi ha just darrera seu, però ja fa uns anys que ha deixat de ser funcional.

Es poden recórrer les dues andanes, una per a cada sentit de la via, i l'edifici de viatgers, que consta de tres plantes.

Tant l'exterior de l'edifici com el seu interior està cobert completament per una capa de ciment, que s'ha anat sedimentant amb el pas del temps, fins al punt que podem trobar gran varietat d'objectes que restaran inamovibles i petrificats.

A l'interior de l'estació encara es conserven detalls i records de la seva funcionalitat: bitllets senzills, registres, extintors, papers i més papers...

Anar passejant per les seves estances és anar descobrint diferents habitacles i els seus usos passats; podem trobar cuines, sanitaris, habitacions buides... però al arribar al tercer pis, la sala de canvis espera pacientment el pas del temps.

Club de Tennis

2009-06-24T18:55:00.017+02:00

Petits indicis i troballes fan creure que un club de tennis era el seu us en un passat proper; diaris amb informació esportiva, notes de la federació espanyola de tennis, el recinte en si i la intuïció porten a aquesta conclusió.

El recinte té una caseta a l’entrada, usada altre temps com a recinte pel vigilant, l’edifici principal, uns vestidors, una pista de frontó i indicis d’una piscina.

De les pistes de tennis se n'ha perdut el rastre entre les fabriques i la vegetació.
De la piscina no en queda més que la bomba i una dutxa a l’exterior.

Els vestidors es troben bastant derruïts i amb molta runa pel terra, curiosament gran part d’aquesta runa és calçat, que es fa difícil deduir com hi ha arribat.

L’edifici, amb una torre com podeu veure a les fotografies, tenia un secció enfonsada, el que permetia veure el cel des de la planta inferior, una sala molt gran, una cuina i una barra en aquesta primera planta. Pujant a la resta de pisos vam trobar-nos amb sales grans rodejades d’habitacions més petites.

L’estat general és bastant lamentable, mig enderrocat i bastant vandalitzat.