Estació de Vallcarca

Vallcarca és una estació de RENFE de la línia de Vilanova que resta en desús, cap tren s'atura ja en aquesta parada situada enmig de les costes del Garraf.

Era usada en altres temps per comunicar la fàbrica de ciment que hi ha just darrera seu, però ja fa uns anys que ha deixat de ser funcional.

Es poden recórrer les dues andanes, una per a cada sentit de la via, i l'edifici de viatgers, que consta de tres plantes.

Tant l'exterior de l'edifici com el seu interior està cobert completament per una capa de ciment, que s'ha anat sedimentant amb el pas del temps, fins al punt que podem trobar gran varietat d'objectes que restaran inamovibles i petrificats.

A l'interior de l'estació encara es conserven detalls i records de la seva funcionalitat: bitllets senzills, registres, extintors, papers i més papers...

Anar passejant per les seves estances és anar descobrint diferents habitacles i els seus usos passats; podem trobar cuines, sanitaris, habitacions buides... però al arribar al tercer pis, la sala de canvis espera pacientment el pas del temps.

Club de Tennis

Petits indicis i troballes fan creure que un club de tennis era el seu us en un passat proper; diaris amb informació esportiva, notes de la federació espanyola de tennis, el recinte en si i la intuïció porten a aquesta conclusió.

El recinte té una caseta a l’entrada, usada altre temps com a recinte pel vigilant, l’edifici principal, uns vestidors, una pista de frontó i indicis d’una piscina.

De les pistes de tennis se n'ha perdut el rastre entre les fabriques i la vegetació.
De la piscina no en queda més que la bomba i una dutxa a l’exterior.

Els vestidors es troben bastant derruïts i amb molta runa pel terra, curiosament gran part d’aquesta runa és calçat, que es fa difícil deduir com hi ha arribat.

L’edifici, amb una torre com podeu veure a les fotografies, tenia un secció enfonsada, el que permetia veure el cel des de la planta inferior, una sala molt gran, una cuina i una barra en aquesta primera planta. Pujant a la resta de pisos vam trobar-nos amb sales grans rodejades d’habitacions més petites.

L’estat general és bastant lamentable, mig enderrocat i bastant vandalitzat.